El llarg fil
que diu mil confins
penjat estant de mil torres.

El llarg fil
que cita un refrany
pautant l'avenir entre els marcs
d'una que altra finestra a voltes.

El llarg fil
que acull al seu braç
aquell tal ocell que sovint
li recorda i ja ignora.

El llarg fil
que a la fi,
llustre enllà, cull encara l'espiga
sots la llum que imagina a tothora.