no ho diuen
Lluny, molt lluny
d'allò
que tot ho imagina,
s'hi albira el cos
que boirós s'esmuny,
corre i gira;
en la set surant l'os;
la fam, atroç,
afonant la pell
d'un cluc de guspira.
Quant més el desig
dant forma l'ull
quan lúcid l'enginy
clos i sens llum.
Entradas más recientes
Entradas antiguas
Inicio
Suscribirse a:
Entradas (Atom)