Plou.
I són aquí convocats.
En el ritme lent que xispeja,
en el vague murmuri
de fabulants ecos de qui sap on...

Convocats en l'emmirallada solitud
d'una gota en l'altra gota
d'entre una multitud en gris letargi.

Aquest gris sens contrasts.
Aquest gris que res senyala...

O potser tot ja és senyal,
somnàmbula pantomima
figurant hipotètiques audiències...

o qui sap si secret, a cau d'orella,
entre els colors de les hortènsies.